Tard? si, pero mira...

Hola, dos mesos despres del meu penultim missatge torno a escriure, mes que res per acabar una feina que vaig començar i que vaig prometre acabar. Mes o menys hi ha una explicacio a la inactivitat delblog. Estava escrivint la tesi. Es cert que tenia algun moment lliure, pero o no tenia connexio o ocupava el descans en una altra cosa...

Be, tot i que amb una perspectiva de 2 mesos intentare parlar del que van ser les ultimes experiencies japoneses.
El meu ultim dia a Japo vaig decidir fer un sopar catala (o com a minim tot lo catala que vai poder tot i ke hi havia coses no gaire catalanes). El menu era: Pa amb tomaquet amb pernil salat i "fuet" (salamino italiano) fins i tot amb oli d'oliva (tb italia :S:S), esqueixada de bacalla, truita de patates, i sangria! Be per començar dir que es mooooooolt dificil cuinar amb estris japonesos, basicament pq la varietat de cullerots, escumaderes, etc etc es redueixen a uns palillos de cuina, que nomes es diferencien dels altres en que son 3 vegades mes llargs... quin espectacle. Be despres esta el tema de la truita de patates, haurieu d'haver vist els japonesos fent-me fotos com si fossin japonesos quan vaig girar la truita. De fet, em demanaven que ho tornes a fer i jo La truita es gira nomes un cop!!!! Tot va sortir molt bo (no esta be que jo ho digui pr es que es la veritat) de fet millor que no em pensava. La sangria... era estil japones. Si, pq per alcoholitzarla li vaig posar sake, tb queda be ho puc constatar. I el que tb puc dir es que els japonesos es tajen amb 2 gots de sangria, i no exagero. Tots vermeeeeeeeeeells i sense parar de riure!
El moment estelar de la nit, va ser quan el meu company de pis una mica perjudicat pels vapors etilics va decidir que volia convertirse en el nou Ferran Adria japones i fer una truita de tomaket... jo ja li vaig dir que no funcionaria pero ell va fer l'esforç... el resultat... una mica fastigoset pero so van menjar!!! (atencio a la fusta de tallar)
En acabar el sopar van fer xou i van estar posant-me a prova amb el japones i el coneixement de cultureta japonesa... ja voreu les fotos, vai descobrir un gran dibuixant o es ke tots els japonesos saben fer manga?
Be i despres d'aixo, jo que esperava que finalment em portessin de festa a un karaoke... res. Ni karaoke ni res, i com ke jo volia edarme despert pq sabia que sino nom llevaria a temps per anar a leroport (mavia de llevar a les 5 aprox) doncs al final vam fer sessio de cine amb un projector ke teniem al despatx. I aixi aguantant fins les 5... potser hagues preferit el karaoke.
Be al dia seguent, em van acompanyar a leroport uns kuants i va ser molt emotiu, fins i tot es van preparar un discurset (com aki els nens a nadal) i casi casi quem fan plorar... Be despres d'aixo moltes hores en avio i una rebuda amb pancarta i tot a leroport de bcn, viatge en cotxe i aixo ja no es experiencia japonesa...

Be, fins aviat a tots i gracies als que m'heu llegit. Tot i ke nose si llegireu aixo dp de tant de temps!jejejej

Tokyo 3: Freak's revenge

Be, avui ha estat la meva ultima excursio :(, aixo datrabanda vol dir ke torno. ke tb tinc ganes :) pr se que enyorare moltes coses... Avui hem tornat a Tokyo a veure uns barris ke em feia gracia veure. Hem començat anant a Shinjuku, akest barri te dues vessants: una es la de les botigues (he anat a una llibreria amb una planta enorme nomes de manga, enorme vol dir com tot l'fnac), carrers plens de gent, ti@s vestits raros (ja voreu) i dp daltra banda, hi ha la vessant dels gratacels. Mai havia vist tants gratacels junts... una illa de 6 o 7 gratacels de 50 plantes alla de sobte, ke se man caigut els webs a terra. I a un dells, que es diu Edifici Tocho (ja els hi he explicat el ke era un totxo...) hem pujat, pq es podia fer i pq ens ha sortit dalla, i si no sagues pogut, haguessim pujat igualment, jejeje. Us deixo una foto

L'he feta a laltre canto pq es veies la ciutat, els gratacels queden a laltra banda, tot i ke aki es veuen alguns mes baixets. Doncs ara imagineuvos que veieu aixo 360º. Aixi de gran es Tokyo, em sembla que vai llegir, que a Tokyo i la seva area metropolitana viuen uns 18 milions de persones... Ara direu juer ke gris es Tokyo ;) pos si baixes a nivell de terra el que veus es aixo

Com a les pelis... Ah! i he menjat dorayaki (nose ben be com sescriu) i tots direu "enhorabona... i?" i algu/na (no vull dir el nom per misery, o es diu per misericordia? aix nose...) a part daixo dira "veus un altre cop parlant de menjar", pr ho dic pq resulta ke dorayaki son els pastissets ke menja el doraemon!!! si akets ke semblen ovnis!
Avui me adonat duna cosa ke no mavia fixat fins ara, i es que de sobte, el meu company dapartament comença a cridar "toni I'm in danger!" i jo pensant: ke collons diu! i miro i hi pasava una parella de polis i vei ke fa un gest molt estrany llença el cigarro a terra i pasa disimulant... i ma explicat, ke depen kin districte de Tokyo no es pot fumar pq et multen, i me anat fixant ke segons kin districte, de tant en tant, hi ha senyals prohibit fumar a terra o als semafors. Pero m'ha semblat curios per diverses raons, la primera es que no es pugui fumar mentres camines pel carrer i laltra es que no es general a tota la ciutat sino que depen del barri!
Caminant, hem arribat a un centre de shogi (escacs japonesos) i hem entrat, i a part de veure una sala plena a rebentar de gent jugant al shogi, i fent soroll amb les fitxes tots alhora, tb he vist peces de shogi que valien fins a 800.000 iens que deu serr prop dun milio de pessetes.
Despres hem anat caminan fins a Harayuku, que esta alla aprop, i aquests dos barris (Shinjuku i Harayaku) somplen de gent que va vestida de manera "especial", no es que vagin disfressats, es que es vesteixen aixi. Unes fotillus

atencio que a la que esta deskenes li fan fotos (si els hi demanes es deixen pr preferia mes ferles al natural :P)

be tinc algunes mes pr amb aixo us feu una idea, i el ke no es faci una idea que prengui vitamines a vere si guanya en imaginacio...
I despres hem anat cap a Akihabara pq un dels nois que venia amb nosaltres volia mirar preus dordinadors pq se li havia espatllat el seu, aixi q em estat voltant una mica. I he fet una foto pq veieu Tokyo by night (Akihabara Electric City)

Agur! i suposo q akest es el meu ultim post des del Japo... pq dema em fan una festa (els cuinare plats catalans) i el mes probable es que empalmi amb el dissabte per agafar l'avio. Aixi que no crec que torni a escriure assegut en aquest escriptori, el que em provoca certa tristesa pero be aixo significa que torno amb la meva gent, a la meva terra. Tot i que se que hi tornare al Japo! algun dia... Sayonara! :'(

Tokyo 2: Odaiba's strike

Be, avui he tornat d'excursioneta a Tokyo, pero ha estat diferent a les anteriors, avui res de mirar temples i patrimoni de la humanitat, avui a un barri tecnologic (en akest cas no pq venguin tecnologia). Odaiba es una petita illa que esta a la badia de Tokyo, i ben be podria compararla amb Manhattan, i podria compararla pq no he estat mai a Manhattan jejeje. Si hi hagues estat potser no podria, pr be es el que te no haver-hi anat, que puc dir el que em roti... Esta tot ple de gratacels i edificis megamoderns i per arribari he hagut de pujar al Yurikamome, que es un tren sense conductor i que va elevat, per ser mes exactes en els moments en que m'hi he fixat navem a la alçada d'un 3er pis i algun cop d'un 5e pis i vas passant entre gratacels dakests ke son tot vidre i res passes pel Rainbow Bridge, que es el que connecta Tokyo amb Odaiba. Poso una foto del pont.

Nomes arribar em anat a una especie de mini museu de la ciència de la Sony pq haviem d'anar a un planetari que hi ha, be hi hem anat pr es veu que no era lo que esperaven, jejeje jo com que no esperava res... De fet hi havia una seccio de ciencia pr despres hi havia una altra seccio de tecnologia Sony, amb makinetes que feien coses rares, Aibo's, eye toys, coses estranyes de reconeixement d'imatge i robotets amb IA que podies jugar amb ells. De fet he recordat un capitol dels Simpson i he pensat que allo no era mes que un experiment per veure kines coses podien treure a la venda i nosaltres erem els conillets dindies... Despres hem anat a dinar i hem acabat entrant a un mexica i aleshores he estat jo el ke ha fet les explicacions, per la meva expereiencia a s'Andele (records a tots els companys s'Andelians i nomes dir que aki la Michelada no val res...) Quan hem acabat de dinar hem anat a buscar el edifici de la Fuji TV (el de la bola gegant) pq jo volia anar a veure la botiga de Bola de Drac i es que a Fuji TV es on van emetre la serie aqui al Japo i com podreu veure he trobat la botiga :) tot i ke no era la que jo buscava pq la gran (la ke jo volia veure) estava a un altre lloc :(

Despres de la botiga em anat a "JoyPolis" i en un principi jo pensava que em portaven simplement a un lloc de makines recreatives, pq es de SEGA pero ha resultat ser ke era una especie rara de parc datraccions, i dic "especie rara" pq era cobert, tot esta dins de ledifici. Nomes arribar he vist ke podies pagar entrada a sekes o comprar un passaport ke valia 6 vegades mes pr podies gaudir de totes les atraccions (sino havies de pagar a akelles ke volies pujar). Tothom ha comprat el passaport (una tarjeteta de lectura mecanica) aixi que jo tb i el ke me trobat nomes entrar era una "especie rara" de muntanya russa, petita pq estava dins de ledifici pr impresionant per la violencia jejeje. Dp he pujat a una cosa ke ma molat molt, era com la tipica barca ke va de banda a banda pr naves dret i de 2 en 2 sobre una especie de taula d'snow i hi havia 4 taules. Pos be es tractava ke tu podies, movent els peus, fer girar la taula i era una competicio a vere ki treia mes punts al half pipe. Dp he conduit un Toyota Supra :) (era de mentida pr era una reproduccio exacta...) i dp em anat a una altra planta ke eren atraccions de pelis i de realitat virtual, em entrat a una especie de "passaje del terror" de "llamada perdida" i coses de realitat virtual 3D. Despres daixo hem anat a sopar, i dp a fer unes fotillus de Tokyo by night a un mirador, us poso una del Rainbow Bridge amb la Tokyo Tawa traspassantlo :p.

Per acabar us penjo una foto ke enllaça amb el missatge anterior, el dels trens i es ke en akesta foto podreu veure: el ke us deia dels seients a banda i banda i la publicitat al sostre, el ke us deia de la penya sobant (i aki era ke acabavem de pujar despres hi havia mes sobant), de la penya ke juga amb el mobil (buskeu ke en trobareu) i de la gent ke llegeix manga (1er planol un pr hi ha mes).

Trens

Com que aquests dies no estic fent res extraordinari i l'unica cosa que faig es estar assegut aqui al despatx, doncs recuperare un tema del qual vaig dig que escriuria alguna cosa.
La meva primera experiencia a l'estació va ser quan vam anar a Tokyo el primer cap de setmana. Del que em vaig adonar es que al Japo gran part de la vida diaria de la gent es troba al voltant de l'estacio. M'explico, te nadones que estas arribant a lestacio pq cada cop els edificis son mes alts, hi ha mes llumetes per tot arreu i principalment pq hi ha infinits restaurants... Es a dir, si vols trobar un lloc on menjar al Japo, nomes cal trobar l'estacio.
Es mes, les estacions aqui son com centres comercials (i algunes estacions son gegantines), es a dir, no nomes tens el que es el terminal de trens, sino que tens varies plantes on hi ha botigues (principalment de menjar) i restaurants. I com es dimaginar doncs tb et pots adonar que estas prop de lestacio pq hi ha moltissima gent...
(Nota per "ell/ella-ja-sap-qui": No parlo de menjar, simplement es que aqui al Japo la proporcio de botigues de menjar i restaurants/altres botigues es del 95%, seria com alla la proporcio Bars/Resta de negocis)
Un cop dins de l'estacio a part de veure un mapa geganti (i no nomes per tamany sino per la quantitat de linies i parades...) on hi ha, a cada puntet, un nom escrit en japones i un numero. El numero es els diners que has de posar a la maquina de bitllets si vols anar a aquella estacio. Les maquines son una pantalleta on poses diners i selecciones un import i et surt un bitllet amb limport seleccionat, amb aquest bitllet pots baixar a qualsevol estacio que tingui aquest numeret al mapa.
Aleshores has de pasar el bitllet per un lector, com els del metro de BCN, pero sense porta. Pots pensar mira que be, podria entrar sense pagar (jo ho vaig pensar) pero la questio es que la porta la trobes per sortir. I es que aqui son llestos, et deixen entrar si vols pr si no pagues no surts... jejeje.
Be una cosa que tb te nadones de seguida es que els trens solen ser cada 3 o 5 minuts i no estic parlant del metro, estic parlant de la xarxa de rodalies... es a dir, imagineu un tren cap a vilanova cada 3 minuts... Un cop dins del tren si que sembla un metro, la imatge potser laureu vist molts cops, son fileres de sientes a banda i banda enfrontades (com linia 4 o 5) pero molts mes seients.
Coses curioses, a mi em va fer molta gracia veure un cartell que hi havia un mobil tatxat i posava "sou a prop dels seients de cortesia (per gent gran, embarassades...) si us plau desconnecteu els mobils". Aixo ho vaig llegir anant per sota de Tokyo, i vaig pensar, quina necessitat de desconectar el mobil si sota terra no funciona...: MENTIDA!!!! Aqui si que funcionen! l'explicacio que em van donar es que la gent passa molt de temps al tren i ha de continuar treballant, aixi que necessiten poder connectar a internet i poder trucar.
Mes coses curioses es que a dins del tren, la gent fa una daquestes 3 coses: llegeix manga, juga amb el mobil (internet, sms, etc...) o dorm. Doncs si, la quantitat de gent que dorm es significativa, mes de la meitat estan dormint i a mes es casi automatic, entren saseuen i en 2 milisegons, dormen... impresionant.
Els trens a mes, estan plens de publicitat per tot arreu (a lalçada del sostre) i alguns trens a mes porten monitors LCD sobre les portes per on pasa informacio (la majoria incomprensible per mi)
Despres, en arribar a l'estacio de desti, vaig descobrir que les tankes son a la sortida. Basicament hi ha un aparell on poses el bitllet i si es limport correcte desde el teu origen, aleshores et deixa sortir i si no doncs suposo que tas de buscar la vida o kedarte a viure a lestacio, total mai et sentiras sol...
Un detall que em va fer molta gracia, es que a les andanes a terra hi ha com uns carrils petits pintats que van fins a la vora de landana i veus la gent com a mesura que arriba es posa de forma organitzada en aquests carrils. Doncs resulta que el tren sempre para amb les portes al mateix lloc i els carrils coincideixen amb les portes (deixant un espai central pq la gent pugui baixar del tren), es a dir que tothom puja ordenadament al tren... Tambe vaig presenciar una escena molt comica (a mi mo va semblar), quan vaig arribar a Tokyo el dia del viatge a Kyoto, i es que la gent tal com anava "arribant" a les escales mecanikes, anava formant una cua i ordenadament entraven a lescala d'un en un. La cua era molt llarga (des del final de la cua jo no veia lescala aixi ke al principi no entenia el pq de la cua). I em vaig parar a pensar en tots els cops que he vist els embuts de persones que volen pasar tots alhora a les escales mecaniques de Sants-estacio. I el greuge comparatiu, no cal diro, va ser un altre cop bestial. Mirant aixo vaig pensar que deu sentir un japones en arribar amb a Sants, deu pensar que som uns barbars incivilitzats com a minim...
Una cosa que vaig descobrir el primer cop que vaig anar a Tokyo, es que al Japo no hi ha una unica companyia de trens, metro, etc... sino que son varies companyies, cadascuna amb les seves estacions i trens, aixi que es possible que depenent don vulguis anar, hagis de sortir a buscar lestacio de laltra companyia de trens per agafar un tren diferent. I si sumes la complexitat de cada una de les xarxes de cada companyia el resultat es una teranyina incomprensible. De fet, em van dir els meus amics japonesos que el sistema es complicat fins i tot per ells... que moltes vegades han de preguntar com sarriba a tal i tal lloc (crec que aixo ja us ho vaig comentar) pr despres de la meva experiencia amb el viatge a Kyoto, puc confirmar que veia moltissima gent preguntant a daltra gent on havia de baixar, on havia dagafar el tren o kin tren era el ke parava a lestacio tal. Be es cert que a Catalunya hi ha gent que tb pregunta pr aki la proporcio es mes gran.
Despres esta el tema dels diners, viatjar am tren, metro, bus... al Japo es carissim, de fet cada desplaçament sa de pagar per longitud del trajecte i no hi ha transbords ni res semblant. Em comentava el meu jefe que es mes barat anar i tornar a Nova York que no pas anar i tornar amb tren a Kyoto (desde Tokyo) es a dir que si no fos per les hores que perds, sortiria mes barat anar de tokyo a NY i de NY a kyoto??? doncs es probable :p

Kyoto

Divendres al mati vaig anar a Kyoto on he passat el cap de setmana. El primer que us puc dir es que havia d'estar a tokyo a les 8:30 per agafar el Shinkansen, que es una especie de TGV pr dels que funcionen no com el que se suposa que algun dia arribara a BCN. Aixo va fer que em tokes agafar el tren direccio Tokyo a l'hora que ho fan tots que hi treballen alla, la paraula que definiria aquest trajecte es, empaquetat.

Despres vaig trobar la via del Shinkansen d'una forma sorprenentment facil i vaig agafar aquell tren amb forma de nau espacial. Del viatje nomes dir que et donen una beguda gratis, i que el revisor i la noia que repartia les begudes, cada cop que entraven o sortien del vago feien una reverencia als passatgers.

Un cop a Kyoto podria resumir els dos dies en, visitar temples, temples i mes temples pero com que aixo faria que el missatge fos molt breu doncs extendre una mica mes l'explicacio.
El primer dia no vaig poder fer gaires coses pq vaig haver danar al Youth Hostel (YH) i vaig perdre força temps pero vaig poder veure 2 temples., aixo si molt avorrit, aixo de fer turisme tot sol al principi esta be pq vas on vols pr al final cansa... A mes tp podia aprofitar les nits ja que al YH tancaven a les 10:30 i quan dic tancaven es que si eres fora ja no et deixaven entrar i si eres dins no podies sortir i el millor de tot es que tancaven els llums, aixi que tp podies trobar la sortida.
El dissabte pero vaig coneixer una noia colombiana al YH i vam decidir fernos companyia en les nostres visites turistikes per la ciutat, vam veure mes temples i tb vam anar a veure els kare-sansui que son literalment "jardi sec". Son una especie de dibuixos ke fan amb terra i que son representatius de la meditacio Zen, alguns signifiquen coses com "com mes fort llences una pedra dins de laigua mes grans son les ones ke fa". Aqui us poso una imatge d'un que representa una muntanya sortint entre la boira i mes coses que no se... A aquests llocs podies veure gent, aseguda sense fer res, meditant o simplement relaxantse. Al migdia vam veure un festival on sortia gent vestida depoca feudal, dp mes temples i cap al YH a sopar. La primera foto es del Kinkakuji (Kin significa or)

El diumenge un altre cop va ser visita en solitari, aixo si vaig veure el lloc que mes em va impresionar de tot Kyoto i lamentablement no puc posar cap foto pq estaven prohibides... pero era un temple amb una estatua gegant de Kannon (crec que aquest es el nom) i despres mil (no es un numero a l'atzar per exagerar, sino que eren 1000) estatues mes de Kanon una mica mes petites (1'5m aprox) dretes en perfecta formacio com si fos un exercit, totes daurades i per acabaro de rematar, 28 estatues mes de deitats budistes. En conjunt era impresionant. Pero puc posar una de l'exterior... Tb us poso una del KiyoMizu Dera que esta a la muntanya i te unes vistes impresionants... i d'un monjo que estava per alla suportant la pluja... esta en posicio de pregaria i recull diners.

Tornada al Shinkansen i arribada a Tokyo on vai patir una mica per poder tornar pr al final va ser facil, vaig trobar la via (utilitzant la memoria fotografica) pr el problema es que per la via pasen trens que no tenen parada a la meva estacio. Aixi que vaig haver de practicar el meu japones preguntant a la gent. El mes fotut de preguntar en japones es que et responen en japones, pero be, amb grans dosis dimaginacio pots arribar a reconstruir part de la informacio. Amb el que puc dir que varies persones no tenien ni idea, un senyor que tp tenia ni idea va mirar un cartell i em va dir que com que era diumenge hauria desperar una estona i al final vaig trobar un home que treballava per la Japan Railways i em va indicar quin era el tren correcte :D

Quan la terra no és ferma

Be avui pensava que no tindria res per escriure al bloc pero de vegades la vida ens sorpren amb un cop d'efecte. Tampoc ha estat gran cosa pero com a minim ha afegit una experiencia nova a la meva vida i ma donat un tema per poder escriure al bloc. I a mes, no esta relacionat amb el menjar! (per alegria d'alguns)
La qüestio es que fa una estoneta hi ha hagut un terratremol, jo estava aqui al despatx parlant de musica amb un noi. De sobte em diu, ho notes? i jo, el que? i em diu, el terratremol. Be en aquell moment era una petita vibracio com quan passa el metro per sota el carrer i quan he parat atencio dic ai si! kina gracia... doncs be a poc a poc la vibracio ha anat augmentant fins que ha estat un terratremol amb totes les de la llei semblava "la olla" o "el sombrero mejicano" que posaven a la fira del meu barri... De fet, pq enganyarnos, crec que tp ha estat gaire cosa.
Jo he començat a pensar, otia tiu kaixo saccelera! i miro la resta de la gent i el noi que parlava amb mi, encara parlava tot normal, l'altre de mes enlla continuava treballant... quina calma, quina sang freda i es clar envoltat de gent aixi, que he de fer? cridar? Doncs no, ves si han de dir, mitel el catala te por dun terratremol, aixi que he aguantat el tipus i he continuat parlant de musica tan trankil. El noi de sobte diu, aquest es fort eh! Fort? a vere com explicaro, a mi mai ma tremolat la terra sota els peus... Li he dit que a Catalunya no tenim terratremols i diu, ah no????????? com si fos la cosa mes estranya que hagues sentit mai.
Be les dades tecniques del terratremol son: 6.2 a l'escla Richter al epicentre, aqui on som s'ha notat un 3 i algo pero com que som a una 5a planta doncs hem tingut la sensacio d'un 4 (aixo es com lo del Pico de la temperatura de xafogor) pq amb l'alçada samplifica la magnitud.
Res que no ha estat res important pero el noi quan ja havia acabat i li he dit que era el meu primer terratremol em diu, ah, ja, si de fet no estaves gaire ben colocat amb akest armari tan carregat i tan pesat aki just al darrera. De fet hauries d'haver anat a laltra banda de la taula o a sota... Gracies per l'aclariment, de fet m'ho podia haver dit abans pero tb penso que si magues fotut sota la taula hagues fet el notes, tots tan tranquils i jo sota la taula...
Tot aixi s'ha de dir que por no n'he tingut pero diguem que, si he d'escollir, prefereixo que la terra no es mogui sota els meus peus. D'acord, que roti, es translacioni i precesioni si vol pero que no tremoli!!!

L'aventura de menjar

Aquest missatge fara creixer la idea que m'han manifestat alguns que es pensen que sempre menjo peix cruu i he de dir que no sempre en menjo, de fet nomes n'he menjat 4 cops contant avui. Tot i que avui dessitjaria no haver-ho fet. Tot a començat quan a mitja tarda han trucat per telefon al despatx i el meu company de pis ha marxat. Ha tornat amb un paquet (una caixa força gran) que quan ha entrat ens ha explicat que era un noseke (algo que no he entes) que enviaven sons pares que son de Hokkaido. Ha obert la caixa i he pogut veure aixo (6 o 7)

He pensat, i aixo on ho fotra? no ma calgut esperar gaire per saber la resposta: als nostres estomacs... i es que tot duna ha començat a haver un moviment de gent amunt i avall i han començat a portar arros i maquines per bullir larros. Perque si, tenen maquines per bullir larros o es que us pensaveu que ho feien al foc? Recordeu on tanquen al Satanas Cor Petit al combat d'arts marcials? doncs allo es un aparell electric per bullir arros i crec que cada japones en te un.
Vist aixo he començat a pensar, jo no en vull. Pero be amb lilusio que tenien tots doncs al final fas el que pots, aixi que alla em tenieu rebuscant a linterior dun bitxo lleig, mes lleig per dins, utilitzant els palets per intentar treure algo ke el meu sentit de la vista em permetes menjar... pq ni una bullideta de 5 minuts ni res, alla mig vius. Pobre animal, i amb aquesta frase em refereixo a mi... pero be no hi havia cap problema, sp que hi ha un menjar que no tagrada doncs intentes menjar el maxim de molla de pa amb cada mos per enmascarar allo que no vols, aqui no hi ha pa pero hi ha arros, que? que han cobert larros amb ous de salmo? Be en el fons comparat amb el bitxu aquell, els ous de salmo man agradat. Res a veure amb el sushi tot i que he de dir que el gust de les parts que tenen color de llagosti era força bo, pr hi havia algunes parts amb una textura una mica "especial".
Be us poso un parell de fotos de la meva visita a Tokyo de la primera setmana que avui m'ha passat una noia que les va fer

La primera es a Kaminarimon (Porta del Tro) que dona pas a un carrer molt llarg, que es un mercat ple de paradetes a les dues bandes, que acaba al temple de Sensoji, com podeu veure tothom es fa fotos aqui i vam haver de fer cua per poder fernos la nostra, jejeje. I la segona com haureu deduit es la Tokyo Tawa by night.