dilluns, d’octubre 17, 2005

Dark water

He descobert pq els japonesos fan tantes pelis de por, pq es present a la vida quotidiana!!! Us explico, avui anava mes content que un ginjol (el meu somni sempre havia estat incorporar aquesta frase a un bloc) cap a sopar, era una nit plujosa pero aixo no afectava el mes minim al meu anim. Anava amb 5 estudiants japonesos cap al menjador de la universitat. Tot semblava normal, com cada dia, res no feia presagiar que pogues ser un dia diferent, pero en el mon real, els fets no tenen pq venir anunciats. La qüestio es que he anat a demanar el sopar, he agafat la safata i tot duna aixeco la vista i em trobo un senyor gran (japones evidentment) que em mira i em diu: Hello!
Primera reaccio, com sap que soc estranger? segona reaccio, fotrem un mastegot a mi mateix, tercera reaccio, he pensat: Nem a quedar be i el saludem en japones i a veure si aixi rectifica i pensa que soc nadiu... Konichiwa! (maleit sia el dia que he respost).
Acte seguit he anat a buscar l'aigua i m'he trobat el senyor gran (a partir d'ara, iaiu) i m'ha dit alguna cosa en japones, i es clar jo el konichiwa el domino pr no gaire cosa mes. Li he fet cara de telefon de atencio al client de wanadoo: En breves momentos procesaremos su peticion, en breves momentos procesaremos su peticion, en breves... Com que ha vist que no obtindria resposta ma repetit en angles si podia sopar amb mi. Jo li he dit que anava amb uns amics pr ke si ningu tenia problema doncs ke podia asseures alla. I AIXI HO HA FET!!!!! on s'es vist!
Fora continuava plovent, dins del menjador s'apropava la tempesta... l'home ha començat a fer tot un seguit de preguntes, d'on ets, que fas, quan vas venir, quan marxes, on vius, ha vingut la teva esposa amb tu, etc, etc. Els meus companys anaven a la seva bola i a mi em semblava sentir alguna rialla... Jo començava a sentirme incomode.
Quan estavem a punt d'acabar m'ha dit que ell havia d'anar a Barcelona a fer unes conferencies, jo li he dit que mb que malegrava per ell... i m'ha dit que anava a alemanya l'any vinent, molt be podra veure el mundial de futbol. I despres s'ha desencadenat la tragedia.
-Escolta, em podries donar el teu nom, universitat i e-mail
Poder per poder podia, voler? aixo eren figues d'un altre paner... Pero be estic al Japo i si em nego i em repta a un combat de iai-jutsu? aixi que li he dit, si un moment, he agafat un Post-it que portava a la bossa, he tret un boligraf i... em diu no, preferiria en un full gran, si no es molestia. Be ok no tinc fulls grans. Podries passar en algun moment pel meu despatx a apuntar-ho? De nou he practicat la cara de atencion al cliente pero de poc m'ha servit.
Amb aquesta situacio, hem acabat de sopar, ens hem aixecat i el iaiu ens seguia de prop. Hem tornat a sortir sota la pluja que en aquell moment m'ha semblat mes tetrica que abans... tot d'una veig que un noi i una noia, companys de despatx meus, han accelerat el pas i s'han avançat una mica, jo tb hagues volgut fer el mateix pero tenia al iaiu al costat donantme conversa, si us plau un miracle, senyor buda, senyor shinto, algu m'ajuda? i quan estavem a punt d'arribar als edificis dels departaments veig que el iaiu es gira i parla amb els que venien darera, en aquell mateix moment aixeco la vista i veig al noi que anava davant meu girat i fent-me que m'afanyes amb la ma! estic salvat! estic salvat!
Pobre ignorant! quan he apretat el pas i tot just li treia 2 metres al iaiu, molt agilment ell ha cridat Turn right!!! se m'ha congelat l'anima, el noi de davant amb la cara pagava... m'he quedat blokejat, el iaiu ha girat a la dreta, jo no anava ni endavant ni enrera, ni dreta ni esquerra mes l'unic que volia era desapareixer.
El noi de davant s'apropat a mi i m'ha dit, que fas aqui plantat? hi aniras? jo quequejant he dit No ho se! i aleshores ha pronunciat la pregunta crucial: Hi vols anar? NOOOOOOOO! evidentment que NO!!!! no ho veus? Doncs vine, ha cridat noseque en japones, el iaiu ha respost repetint turn right! turn right! aquelles paraules em feien venir calfreds, el noi m'ha agafat de l'espatlla empenyentme per trencar el sortilegi que m'havia congelat mentre cridava en japones el que a mi em semblava unes paraules magiques per defensarnos de l'atac del turn right! turn right!
Hem corregut afanyant-nos per arribar a el nostre edifici, i com mes lluny estavem mes segur em sentia, tot i ke fins que no he arribat al meu despatx no he pogut dir que em sentia segur. Se que a partir d'ara, vagi on vagi, no puc estar segur. Nomes una frase m'han dit despres (ja que tota la resta han estat rialles fins a plorar) Si mai veus aquest home... corre!

11 Comments:

Anonymous Anònim said...

Turn right!!

17:29  
Blogger dt said...

ki hagi estat es un mamon/mamona

17:37  
Anonymous Anònim said...

Jo no he estat, mamón!

Potser ha estat el iaiu d veritat... jo crec ke encara estas a temps de recuperar el mail ke t'he enviat i reenviar-lo... potser encara et pots salvar... si no, recorda: pots correr, pero no pots amagar-te... el iaiu sap on trobar-te!
JAJAJAJAJA (RISA DE MALO)

17:42  
Blogger dt said...

doncs si no has estat tu no cal que em diguis mamon pq aleshores l'insult no anava per tu >-p
merda no havia pensat en la conjuncio iaiu mes mail...

17:46  
Anonymous Anònim said...

one day i'll find you again and then... you'll TURN RIGHT!!

18:44  
Anonymous Anònim said...

Fes-li una foto!

02:44  
Anonymous Anònim said...

migi gawa!!!

02:48  
Blogger dt said...

jejejeje pos nose com el de karate kid no... era com el primer ministre pero mes vell...

11:10  
Anonymous Anònim said...

Conclusió: al japó els gays van molt a saco.

12:21  
Anonymous Anònim said...

Correcte!, estic d'acord amb conclusió.
Mai hauria pensat que el teu blog es convertís en el típic blog-de-por-porno-japonés-fetitxista-amb-potser-massa-tes-a-fetitxista.

13:21  
Blogger dt said...

els unics porno aqui son els vostres cervells que van mes sortits q un ke jo em se i no dire el nom: 1,2,3 responda otra vez ;)

13:40  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home