diumenge, d’octubre 30, 2005

Tokyo 2: Odaiba's strike

Be, avui he tornat d'excursioneta a Tokyo, pero ha estat diferent a les anteriors, avui res de mirar temples i patrimoni de la humanitat, avui a un barri tecnologic (en akest cas no pq venguin tecnologia). Odaiba es una petita illa que esta a la badia de Tokyo, i ben be podria compararla amb Manhattan, i podria compararla pq no he estat mai a Manhattan jejeje. Si hi hagues estat potser no podria, pr be es el que te no haver-hi anat, que puc dir el que em roti... Esta tot ple de gratacels i edificis megamoderns i per arribari he hagut de pujar al Yurikamome, que es un tren sense conductor i que va elevat, per ser mes exactes en els moments en que m'hi he fixat navem a la alçada d'un 3er pis i algun cop d'un 5e pis i vas passant entre gratacels dakests ke son tot vidre i res passes pel Rainbow Bridge, que es el que connecta Tokyo amb Odaiba. Poso una foto del pont.

Nomes arribar em anat a una especie de mini museu de la ciència de la Sony pq haviem d'anar a un planetari que hi ha, be hi hem anat pr es veu que no era lo que esperaven, jejeje jo com que no esperava res... De fet hi havia una seccio de ciencia pr despres hi havia una altra seccio de tecnologia Sony, amb makinetes que feien coses rares, Aibo's, eye toys, coses estranyes de reconeixement d'imatge i robotets amb IA que podies jugar amb ells. De fet he recordat un capitol dels Simpson i he pensat que allo no era mes que un experiment per veure kines coses podien treure a la venda i nosaltres erem els conillets dindies... Despres hem anat a dinar i hem acabat entrant a un mexica i aleshores he estat jo el ke ha fet les explicacions, per la meva expereiencia a s'Andele (records a tots els companys s'Andelians i nomes dir que aki la Michelada no val res...) Quan hem acabat de dinar hem anat a buscar el edifici de la Fuji TV (el de la bola gegant) pq jo volia anar a veure la botiga de Bola de Drac i es que a Fuji TV es on van emetre la serie aqui al Japo i com podreu veure he trobat la botiga :) tot i ke no era la que jo buscava pq la gran (la ke jo volia veure) estava a un altre lloc :(

Despres de la botiga em anat a "JoyPolis" i en un principi jo pensava que em portaven simplement a un lloc de makines recreatives, pq es de SEGA pero ha resultat ser ke era una especie rara de parc datraccions, i dic "especie rara" pq era cobert, tot esta dins de ledifici. Nomes arribar he vist ke podies pagar entrada a sekes o comprar un passaport ke valia 6 vegades mes pr podies gaudir de totes les atraccions (sino havies de pagar a akelles ke volies pujar). Tothom ha comprat el passaport (una tarjeteta de lectura mecanica) aixi que jo tb i el ke me trobat nomes entrar era una "especie rara" de muntanya russa, petita pq estava dins de ledifici pr impresionant per la violencia jejeje. Dp he pujat a una cosa ke ma molat molt, era com la tipica barca ke va de banda a banda pr naves dret i de 2 en 2 sobre una especie de taula d'snow i hi havia 4 taules. Pos be es tractava ke tu podies, movent els peus, fer girar la taula i era una competicio a vere ki treia mes punts al half pipe. Dp he conduit un Toyota Supra :) (era de mentida pr era una reproduccio exacta...) i dp em anat a una altra planta ke eren atraccions de pelis i de realitat virtual, em entrat a una especie de "passaje del terror" de "llamada perdida" i coses de realitat virtual 3D. Despres daixo hem anat a sopar, i dp a fer unes fotillus de Tokyo by night a un mirador, us poso una del Rainbow Bridge amb la Tokyo Tawa traspassantlo :p.

Per acabar us penjo una foto ke enllaça amb el missatge anterior, el dels trens i es ke en akesta foto podreu veure: el ke us deia dels seients a banda i banda i la publicitat al sostre, el ke us deia de la penya sobant (i aki era ke acabavem de pujar despres hi havia mes sobant), de la penya ke juga amb el mobil (buskeu ke en trobareu) i de la gent ke llegeix manga (1er planol un pr hi ha mes).

dijous, d’octubre 27, 2005

Trens

Com que aquests dies no estic fent res extraordinari i l'unica cosa que faig es estar assegut aqui al despatx, doncs recuperare un tema del qual vaig dig que escriuria alguna cosa.
La meva primera experiencia a l'estació va ser quan vam anar a Tokyo el primer cap de setmana. Del que em vaig adonar es que al Japo gran part de la vida diaria de la gent es troba al voltant de l'estacio. M'explico, te nadones que estas arribant a lestacio pq cada cop els edificis son mes alts, hi ha mes llumetes per tot arreu i principalment pq hi ha infinits restaurants... Es a dir, si vols trobar un lloc on menjar al Japo, nomes cal trobar l'estacio.
Es mes, les estacions aqui son com centres comercials (i algunes estacions son gegantines), es a dir, no nomes tens el que es el terminal de trens, sino que tens varies plantes on hi ha botigues (principalment de menjar) i restaurants. I com es dimaginar doncs tb et pots adonar que estas prop de lestacio pq hi ha moltissima gent...
(Nota per "ell/ella-ja-sap-qui": No parlo de menjar, simplement es que aqui al Japo la proporcio de botigues de menjar i restaurants/altres botigues es del 95%, seria com alla la proporcio Bars/Resta de negocis)
Un cop dins de l'estacio a part de veure un mapa geganti (i no nomes per tamany sino per la quantitat de linies i parades...) on hi ha, a cada puntet, un nom escrit en japones i un numero. El numero es els diners que has de posar a la maquina de bitllets si vols anar a aquella estacio. Les maquines son una pantalleta on poses diners i selecciones un import i et surt un bitllet amb limport seleccionat, amb aquest bitllet pots baixar a qualsevol estacio que tingui aquest numeret al mapa.
Aleshores has de pasar el bitllet per un lector, com els del metro de BCN, pero sense porta. Pots pensar mira que be, podria entrar sense pagar (jo ho vaig pensar) pero la questio es que la porta la trobes per sortir. I es que aqui son llestos, et deixen entrar si vols pr si no pagues no surts... jejeje.
Be una cosa que tb te nadones de seguida es que els trens solen ser cada 3 o 5 minuts i no estic parlant del metro, estic parlant de la xarxa de rodalies... es a dir, imagineu un tren cap a vilanova cada 3 minuts... Un cop dins del tren si que sembla un metro, la imatge potser laureu vist molts cops, son fileres de sientes a banda i banda enfrontades (com linia 4 o 5) pero molts mes seients.
Coses curioses, a mi em va fer molta gracia veure un cartell que hi havia un mobil tatxat i posava "sou a prop dels seients de cortesia (per gent gran, embarassades...) si us plau desconnecteu els mobils". Aixo ho vaig llegir anant per sota de Tokyo, i vaig pensar, quina necessitat de desconectar el mobil si sota terra no funciona...: MENTIDA!!!! Aqui si que funcionen! l'explicacio que em van donar es que la gent passa molt de temps al tren i ha de continuar treballant, aixi que necessiten poder connectar a internet i poder trucar.
Mes coses curioses es que a dins del tren, la gent fa una daquestes 3 coses: llegeix manga, juga amb el mobil (internet, sms, etc...) o dorm. Doncs si, la quantitat de gent que dorm es significativa, mes de la meitat estan dormint i a mes es casi automatic, entren saseuen i en 2 milisegons, dormen... impresionant.
Els trens a mes, estan plens de publicitat per tot arreu (a lalçada del sostre) i alguns trens a mes porten monitors LCD sobre les portes per on pasa informacio (la majoria incomprensible per mi)
Despres, en arribar a l'estacio de desti, vaig descobrir que les tankes son a la sortida. Basicament hi ha un aparell on poses el bitllet i si es limport correcte desde el teu origen, aleshores et deixa sortir i si no doncs suposo que tas de buscar la vida o kedarte a viure a lestacio, total mai et sentiras sol...
Un detall que em va fer molta gracia, es que a les andanes a terra hi ha com uns carrils petits pintats que van fins a la vora de landana i veus la gent com a mesura que arriba es posa de forma organitzada en aquests carrils. Doncs resulta que el tren sempre para amb les portes al mateix lloc i els carrils coincideixen amb les portes (deixant un espai central pq la gent pugui baixar del tren), es a dir que tothom puja ordenadament al tren... Tambe vaig presenciar una escena molt comica (a mi mo va semblar), quan vaig arribar a Tokyo el dia del viatge a Kyoto, i es que la gent tal com anava "arribant" a les escales mecanikes, anava formant una cua i ordenadament entraven a lescala d'un en un. La cua era molt llarga (des del final de la cua jo no veia lescala aixi ke al principi no entenia el pq de la cua). I em vaig parar a pensar en tots els cops que he vist els embuts de persones que volen pasar tots alhora a les escales mecaniques de Sants-estacio. I el greuge comparatiu, no cal diro, va ser un altre cop bestial. Mirant aixo vaig pensar que deu sentir un japones en arribar amb a Sants, deu pensar que som uns barbars incivilitzats com a minim...
Una cosa que vaig descobrir el primer cop que vaig anar a Tokyo, es que al Japo no hi ha una unica companyia de trens, metro, etc... sino que son varies companyies, cadascuna amb les seves estacions i trens, aixi que es possible que depenent don vulguis anar, hagis de sortir a buscar lestacio de laltra companyia de trens per agafar un tren diferent. I si sumes la complexitat de cada una de les xarxes de cada companyia el resultat es una teranyina incomprensible. De fet, em van dir els meus amics japonesos que el sistema es complicat fins i tot per ells... que moltes vegades han de preguntar com sarriba a tal i tal lloc (crec que aixo ja us ho vaig comentar) pr despres de la meva experiencia amb el viatge a Kyoto, puc confirmar que veia moltissima gent preguntant a daltra gent on havia de baixar, on havia dagafar el tren o kin tren era el ke parava a lestacio tal. Be es cert que a Catalunya hi ha gent que tb pregunta pr aki la proporcio es mes gran.
Despres esta el tema dels diners, viatjar am tren, metro, bus... al Japo es carissim, de fet cada desplaçament sa de pagar per longitud del trajecte i no hi ha transbords ni res semblant. Em comentava el meu jefe que es mes barat anar i tornar a Nova York que no pas anar i tornar amb tren a Kyoto (desde Tokyo) es a dir que si no fos per les hores que perds, sortiria mes barat anar de tokyo a NY i de NY a kyoto??? doncs es probable :p

dilluns, d’octubre 24, 2005

Kyoto

Divendres al mati vaig anar a Kyoto on he passat el cap de setmana. El primer que us puc dir es que havia d'estar a tokyo a les 8:30 per agafar el Shinkansen, que es una especie de TGV pr dels que funcionen no com el que se suposa que algun dia arribara a BCN. Aixo va fer que em tokes agafar el tren direccio Tokyo a l'hora que ho fan tots que hi treballen alla, la paraula que definiria aquest trajecte es, empaquetat.
Despres vaig trobar la via del Shinkansen d'una forma sorprenentment facil i vaig agafar aquell tren amb forma de nau espacial. Del viatje nomes dir que et donen una beguda gratis, i que el revisor i la noia que repartia les begudes, cada cop que entraven o sortien del vago feien una reverencia als passatgers.

Un cop a Kyoto podria resumir els dos dies en, visitar temples, temples i mes temples pero com que aixo faria que el missatge fos molt breu doncs extendre una mica mes l'explicacio.
El primer dia no vaig poder fer gaires coses pq vaig haver danar al Youth Hostel (YH) i vaig perdre força temps pero vaig poder veure 2 temples., aixo si molt avorrit, aixo de fer turisme tot sol al principi esta be pq vas on vols pr al final cansa... A mes tp podia aprofitar les nits ja que al YH tancaven a les 10:30 i quan dic tancaven es que si eres fora ja no et deixaven entrar i si eres dins no podies sortir i el millor de tot es que tancaven els llums, aixi que tp podies trobar la sortida.
El dissabte pero vaig coneixer una noia colombiana al YH i vam decidir fernos companyia en les nostres visites turistikes per la ciutat, vam veure mes temples i tb vam anar a veure els kare-sansui que son literalment "jardi sec". Son una especie de dibuixos ke fan amb terra i que son representatius de la meditacio Zen, alguns signifiquen coses com "com mes fort llences una pedra dins de laigua mes grans son les ones ke fa". Aqui us poso una imatge d'un que representa una muntanya sortint entre la boira i mes coses que no se... A aquests llocs podies veure gent, aseguda sense fer res, meditant o simplement relaxantse. Al migdia vam veure un festival on sortia gent vestida depoca feudal, dp mes temples i cap al YH a sopar. La primera foto es del Kinkakuji (Kin significa or)

El diumenge un altre cop va ser visita en solitari, aixo si vaig veure el lloc que mes em va impresionar de tot Kyoto i lamentablement no puc posar cap foto pq estaven prohibides... pero era un temple amb una estatua gegant de Kannon (crec que aquest es el nom) i despres mil (no es un numero a l'atzar per exagerar, sino que eren 1000) estatues mes de Kanon una mica mes petites (1'5m aprox) dretes en perfecta formacio com si fos un exercit, totes daurades i per acabaro de rematar, 28 estatues mes de deitats budistes. En conjunt era impresionant. Pero puc posar una de l'exterior... Tb us poso una del KiyoMizu Dera que esta a la muntanya i te unes vistes impresionants... i d'un monjo que estava per alla suportant la pluja... esta en posicio de pregaria i recull diners.

Tornada al Shinkansen i arribada a Tokyo on vai patir una mica per poder tornar pr al final va ser facil, vaig trobar la via (utilitzant la memoria fotografica) pr el problema es que per la via pasen trens que no tenen parada a la meva estacio. Aixi que vaig haver de practicar el meu japones preguntant a la gent. El mes fotut de preguntar en japones es que et responen en japones, pero be, amb grans dosis dimaginacio pots arribar a reconstruir part de la informacio. Amb el que puc dir que varies persones no tenien ni idea, un senyor que tp tenia ni idea va mirar un cartell i em va dir que com que era diumenge hauria desperar una estona i al final vaig trobar un home que treballava per la Japan Railways i em va indicar quin era el tren correcte :D

dimecres, d’octubre 19, 2005

Quan la terra no és ferma

Be avui pensava que no tindria res per escriure al bloc pero de vegades la vida ens sorpren amb un cop d'efecte. Tampoc ha estat gran cosa pero com a minim ha afegit una experiencia nova a la meva vida i ma donat un tema per poder escriure al bloc. I a mes, no esta relacionat amb el menjar! (per alegria d'alguns)
La qüestio es que fa una estoneta hi ha hagut un terratremol, jo estava aqui al despatx parlant de musica amb un noi. De sobte em diu, ho notes? i jo, el que? i em diu, el terratremol. Be en aquell moment era una petita vibracio com quan passa el metro per sota el carrer i quan he parat atencio dic ai si! kina gracia... doncs be a poc a poc la vibracio ha anat augmentant fins que ha estat un terratremol amb totes les de la llei semblava "la olla" o "el sombrero mejicano" que posaven a la fira del meu barri... De fet, pq enganyarnos, crec que tp ha estat gaire cosa.
Jo he començat a pensar, otia tiu kaixo saccelera! i miro la resta de la gent i el noi que parlava amb mi, encara parlava tot normal, l'altre de mes enlla continuava treballant... quina calma, quina sang freda i es clar envoltat de gent aixi, que he de fer? cridar? Doncs no, ves si han de dir, mitel el catala te por dun terratremol, aixi que he aguantat el tipus i he continuat parlant de musica tan trankil. El noi de sobte diu, aquest es fort eh! Fort? a vere com explicaro, a mi mai ma tremolat la terra sota els peus... Li he dit que a Catalunya no tenim terratremols i diu, ah no????????? com si fos la cosa mes estranya que hagues sentit mai.
Be les dades tecniques del terratremol son: 6.2 a l'escla Richter al epicentre, aqui on som s'ha notat un 3 i algo pero com que som a una 5a planta doncs hem tingut la sensacio d'un 4 (aixo es com lo del Pico de la temperatura de xafogor) pq amb l'alçada samplifica la magnitud.
Res que no ha estat res important pero el noi quan ja havia acabat i li he dit que era el meu primer terratremol em diu, ah, ja, si de fet no estaves gaire ben colocat amb akest armari tan carregat i tan pesat aki just al darrera. De fet hauries d'haver anat a laltra banda de la taula o a sota... Gracies per l'aclariment, de fet m'ho podia haver dit abans pero tb penso que si magues fotut sota la taula hagues fet el notes, tots tan tranquils i jo sota la taula...
Tot aixi s'ha de dir que por no n'he tingut pero diguem que, si he d'escollir, prefereixo que la terra no es mogui sota els meus peus. D'acord, que roti, es translacioni i precesioni si vol pero que no tremoli!!!

dimarts, d’octubre 18, 2005

L'aventura de menjar

Aquest missatge fara creixer la idea que m'han manifestat alguns que es pensen que sempre menjo peix cruu i he de dir que no sempre en menjo, de fet nomes n'he menjat 4 cops contant avui. Tot i que avui dessitjaria no haver-ho fet. Tot a començat quan a mitja tarda han trucat per telefon al despatx i el meu company de pis ha marxat. Ha tornat amb un paquet (una caixa força gran) que quan ha entrat ens ha explicat que era un noseke (algo que no he entes) que enviaven sons pares que son de Hokkaido. Ha obert la caixa i he pogut veure aixo (6 o 7)

He pensat, i aixo on ho fotra? no ma calgut esperar gaire per saber la resposta: als nostres estomacs... i es que tot duna ha començat a haver un moviment de gent amunt i avall i han començat a portar arros i maquines per bullir larros. Perque si, tenen maquines per bullir larros o es que us pensaveu que ho feien al foc? Recordeu on tanquen al Satanas Cor Petit al combat d'arts marcials? doncs allo es un aparell electric per bullir arros i crec que cada japones en te un.
Vist aixo he començat a pensar, jo no en vull. Pero be amb lilusio que tenien tots doncs al final fas el que pots, aixi que alla em tenieu rebuscant a linterior dun bitxo lleig, mes lleig per dins, utilitzant els palets per intentar treure algo ke el meu sentit de la vista em permetes menjar... pq ni una bullideta de 5 minuts ni res, alla mig vius. Pobre animal, i amb aquesta frase em refereixo a mi... pero be no hi havia cap problema, sp que hi ha un menjar que no tagrada doncs intentes menjar el maxim de molla de pa amb cada mos per enmascarar allo que no vols, aqui no hi ha pa pero hi ha arros, que? que han cobert larros amb ous de salmo? Be en el fons comparat amb el bitxu aquell, els ous de salmo man agradat. Res a veure amb el sushi tot i que he de dir que el gust de les parts que tenen color de llagosti era força bo, pr hi havia algunes parts amb una textura una mica "especial".
Be us poso un parell de fotos de la meva visita a Tokyo de la primera setmana que avui m'ha passat una noia que les va fer

La primera es a Kaminarimon (Porta del Tro) que dona pas a un carrer molt llarg, que es un mercat ple de paradetes a les dues bandes, que acaba al temple de Sensoji, com podeu veure tothom es fa fotos aqui i vam haver de fer cua per poder fernos la nostra, jejeje. I la segona com haureu deduit es la Tokyo Tawa by night.

dilluns, d’octubre 17, 2005

Dark water

He descobert pq els japonesos fan tantes pelis de por, pq es present a la vida quotidiana!!! Us explico, avui anava mes content que un ginjol (el meu somni sempre havia estat incorporar aquesta frase a un bloc) cap a sopar, era una nit plujosa pero aixo no afectava el mes minim al meu anim. Anava amb 5 estudiants japonesos cap al menjador de la universitat. Tot semblava normal, com cada dia, res no feia presagiar que pogues ser un dia diferent, pero en el mon real, els fets no tenen pq venir anunciats. La qüestio es que he anat a demanar el sopar, he agafat la safata i tot duna aixeco la vista i em trobo un senyor gran (japones evidentment) que em mira i em diu: Hello!
Primera reaccio, com sap que soc estranger? segona reaccio, fotrem un mastegot a mi mateix, tercera reaccio, he pensat: Nem a quedar be i el saludem en japones i a veure si aixi rectifica i pensa que soc nadiu... Konichiwa! (maleit sia el dia que he respost).
Acte seguit he anat a buscar l'aigua i m'he trobat el senyor gran (a partir d'ara, iaiu) i m'ha dit alguna cosa en japones, i es clar jo el konichiwa el domino pr no gaire cosa mes. Li he fet cara de telefon de atencio al client de wanadoo: En breves momentos procesaremos su peticion, en breves momentos procesaremos su peticion, en breves... Com que ha vist que no obtindria resposta ma repetit en angles si podia sopar amb mi. Jo li he dit que anava amb uns amics pr ke si ningu tenia problema doncs ke podia asseures alla. I AIXI HO HA FET!!!!! on s'es vist!
Fora continuava plovent, dins del menjador s'apropava la tempesta... l'home ha començat a fer tot un seguit de preguntes, d'on ets, que fas, quan vas venir, quan marxes, on vius, ha vingut la teva esposa amb tu, etc, etc. Els meus companys anaven a la seva bola i a mi em semblava sentir alguna rialla... Jo començava a sentirme incomode.
Quan estavem a punt d'acabar m'ha dit que ell havia d'anar a Barcelona a fer unes conferencies, jo li he dit que mb que malegrava per ell... i m'ha dit que anava a alemanya l'any vinent, molt be podra veure el mundial de futbol. I despres s'ha desencadenat la tragedia.
-Escolta, em podries donar el teu nom, universitat i e-mail
Poder per poder podia, voler? aixo eren figues d'un altre paner... Pero be estic al Japo i si em nego i em repta a un combat de iai-jutsu? aixi que li he dit, si un moment, he agafat un Post-it que portava a la bossa, he tret un boligraf i... em diu no, preferiria en un full gran, si no es molestia. Be ok no tinc fulls grans. Podries passar en algun moment pel meu despatx a apuntar-ho? De nou he practicat la cara de atencion al cliente pero de poc m'ha servit.
Amb aquesta situacio, hem acabat de sopar, ens hem aixecat i el iaiu ens seguia de prop. Hem tornat a sortir sota la pluja que en aquell moment m'ha semblat mes tetrica que abans... tot d'una veig que un noi i una noia, companys de despatx meus, han accelerat el pas i s'han avançat una mica, jo tb hagues volgut fer el mateix pero tenia al iaiu al costat donantme conversa, si us plau un miracle, senyor buda, senyor shinto, algu m'ajuda? i quan estavem a punt d'arribar als edificis dels departaments veig que el iaiu es gira i parla amb els que venien darera, en aquell mateix moment aixeco la vista i veig al noi que anava davant meu girat i fent-me que m'afanyes amb la ma! estic salvat! estic salvat!
Pobre ignorant! quan he apretat el pas i tot just li treia 2 metres al iaiu, molt agilment ell ha cridat Turn right!!! se m'ha congelat l'anima, el noi de davant amb la cara pagava... m'he quedat blokejat, el iaiu ha girat a la dreta, jo no anava ni endavant ni enrera, ni dreta ni esquerra mes l'unic que volia era desapareixer.
El noi de davant s'apropat a mi i m'ha dit, que fas aqui plantat? hi aniras? jo quequejant he dit No ho se! i aleshores ha pronunciat la pregunta crucial: Hi vols anar? NOOOOOOOO! evidentment que NO!!!! no ho veus? Doncs vine, ha cridat noseque en japones, el iaiu ha respost repetint turn right! turn right! aquelles paraules em feien venir calfreds, el noi m'ha agafat de l'espatlla empenyentme per trencar el sortilegi que m'havia congelat mentre cridava en japones el que a mi em semblava unes paraules magiques per defensarnos de l'atac del turn right! turn right!
Hem corregut afanyant-nos per arribar a el nostre edifici, i com mes lluny estavem mes segur em sentia, tot i ke fins que no he arribat al meu despatx no he pogut dir que em sentia segur. Se que a partir d'ara, vagi on vagi, no puc estar segur. Nomes una frase m'han dit despres (ja que tota la resta han estat rialles fins a plorar) Si mai veus aquest home... corre!

diumenge, d’octubre 16, 2005

Ueno

Avui he anat a Tokyo, concretament he anat a Ueno, on basicament hi ha un parc molt gros com la ciutadella on la gent hi va a passar el dia. Es veu que a la primavera allo s'omple de gent pq aqui celebren quan el cirerer (Sakura) floreix i aquell parc esta ple de cirerers, aixi que hi va la gent amb la familia. Doncs alla al par hi ha alguns temples, hi ha un zoo, i alguns museus. Jo he anat al museu nacional de Tokyo a veure la historia de Japo. Us penjo una foto graciosa del deu de la longevitat

I com deia el meu profe de fisica de COU, si es que els cristians tenen el pitjor deu de tots, quina religio els ha de prendre en serio si la seva representacio es un tio mort, crucificat, i mort de gana... mireu aquest homenet quina cara de felicitat que fa!
Alla a Ueno tb hi ha una especide mercat que estava a petar de gent. Venien principalment peix i roba, pr tb hi havia perfumeries etc etc. Parlant de peix, com que al mercat hi havia peix al voltant hi havia tot de restaurants de peix i he menjat "Tekka donburi", donburi vol dir un bol ple d'arros bullit amb menjar a sobre, el que jo he menjat estava cobert de sashimi (peix cru). Podies escollir entre gran varietat de peix, jo he triat els mes tipics: tonyina i salmo. El que ha estat impresionant es que amb la quantitat de peix fresc que portava nomes valia 4 euros... (molt bo Jan).
Be us poso un parell de fotillus mes de la visita a Tokyo, la primera vista dun carrer del barri d'Ueno i la segona d'un temple que estava alla al parc d'Ueno

dissabte, d’octubre 15, 2005

Manual d'instruccions: com perdre 1000 iens i tot un mati

Una de les primeres coses que vaig pensar quan havia de venir al Japo va ser... mmmm a veure hi anire per un mes, lultim cop que vaig anar a Belgica per una setmana em van multar per sobrepes de l'equipatge (el pobre encara no sa recuperat de linsult) SI AMB 7 DIES JA EM PASSAVA DEL MAXIM COM HO FARE PER 1 MES!!!!! un cop recuperada la calma vaig pensar: be hi ha d'haver bugaderies, i em vaig felicitar per la meva bona idea. Avui no ho he tingut tan clar.Al pis que visc hi ha una rentadora i ja vaig provar de rentar amb ella, us poso una foto

Si es com la que surt al Shin-Chan, un rivell que dona voltes sense cap calaixet per posar sabo ni suavitant ni res de res... pero el problema no va ser aquest. Vaig rentar la roba i quan optimista de mi vaig obrir la finestra per estendre la roba vaig veure un fil on amb prou feines hi podia encabir 3 samarretes i el millor de tot, 3 agulles destendre roba... despres d'aplicar tot el que sabia de geometria diferencial vaig aconseguir estendre uns pantalons i 2 samarretes, no em pregunteu com. I la resta? be a BCN ho hagues dit facilment, ho poso a sobre les cadires, pero si una cosa tenen els japonesos es manca de mobles. Cla un pis amb tatami es molt xulu i fa molta gracia entrar sense sabates i mirar la tele assegut a terra (que hippy!) pero no et sembla tan bonic quan no tens cadires per estendre la roba...
Avui tocava tornar a rentar aixi que vaig pensar no tornara a passar anire a la bugaderia que tenen assecadores. I aixi ho he fet. Que podia sortir malament? Doncs he arribat i el primer que me adonat (be el primer es que no podia entrar amb sabates) es que no hi havia ningu, era un local amb rentadores, assecadores i maquina de canvi pero ni encarregat ni res. Maquines funcionant pero els propietaris no hi eren i el que mes gracia m'ha fet, les parets plenes dinstruccion per tot arreu... en japones evidentment. Aleshores he agrait que els japonesos posin dibuixets a tot arreu aixi em facilitaria les coses i els dibuixos anaven numerat. FANTASTIC!
1. Es veia una samarreta entrant a la rentadora 2. una ma que tancava la porta 3. unes monedes entrant a la maquina 4. una ma seleccionant el programa 5. una ma posant sabo 6. una ma obrint la porta 7. una samarreta brillant. Primer dubte raonable. Pq primer tanca la porta posa diners i dp posa sabo? I aleshores he dit a la meva veu interior, calla i no pensis tant, que no veus els dibuixos? Ok ok! He seguit lordre dels numeros fins que he posat monedes, he seleccionat programa i... merda! la porta sa blokejat i ha començat a rentar. Es a dir els dibuixos estan desordenats, o (mes probable) part de la informacio esta a les lletres que no se llegir. Aixi que he esperat 40 minuts i le tornat a posar a rentar pr en el meu ordre! 40 minuts mes (tb 400 iens mes) i despres assecadora (200 iens) 1000 iens mes de mil peles per rentar la roba... i 2 hores.
Amb l'angles vas a tot arreu deia una profe meva d'angles, m'agradaria haverla vist a ella aquest mati alla fotuda utilitzant l'angles per parlar amb la rentadora...
Apa espero que com a minim vosaltres rieu una bona estona.

dijous, d’octubre 13, 2005

Treballes com un catala!

Be com que aqui son 2 quarts de dues de la matinada i estic currant doncs he pensat en perdre una mica el temps i escriure algo. He estat mirant i els ultims dies he estat 16 hores diaries al despatx, incrementant aixi la mitja de 14 hores diaries de la setmana passada, cla que tp he estat treballant durament totes les hores pr una cosa que puc arribar a dir despres de fer de conserje (tanco a la nit i obro al mati) es que els japonesos treballen molt menys. Aixi que potser aixi com a Catalunya diem que els japonesos treballen molt potser quan jo marxi aquests d'aqui diran que els catalans treballen molt (a no ser que s'hagin adonat que perdo el temps amb internet).
Avui han fet un altre sopar, aquest cop mes d'anar per casa, a un laboratori del departament han tret un fogo (deixo constancia que no era un bec Bunsen) i s'han posat a fer un menjar que solen menjar a l'hivern (ara que ha arribat la fresqueta va be) i ho entenc, he suat com un pollastre, resulta que es una mena de sopa amb verduretes, pollastre, tofu, coses que no he pogut identificar i udon (pasta japonesa molt gruixuda, com un boli bic mes o menys). La questio es que la sopa era picant picant d'aqui les suors... Despres com sempre aixo anava acompanyat d'arros bullit al qual a mode d'experiment m'han fet posar-li una cosa molt tipica d'aqui el "natto". Resulta que es una cosa ben senzilla feta amb soja adobada amb noseke i amb salsa de soja, aixo es barreja amb l'arros i la "gracia" (dic gacia pq es partien el cul) es que te una consistencia com de mocs i fa filets aixi com el formatge de les pizzes. Us poso una foto d'una mica de natto sens barrejar amb arros.

Be reien per aixo pq diuen que normalment als estrangers no els hi agrada per l'aspecte llefiscos que fa. M'he sentit com els paius aquests dels documentals que van a una tribu i els fan menjar llimacs, escarbats o sang de serp. A mes feien el mateix em miraven esperant que ho tastes i es partien el cul, la veritat es que no era dolent.
Be poso una foto de la gent que estavem al sopar tb, el noi de l'esquerra es el meu company de pis.

dimecres, d’octubre 12, 2005

Autoestopistes galactics

Be potser hauria de posar aixo dins l'apartat de curiositats. Pregunta: Quin objecte porten tots els japonesos a sobre (el titol del missatge es una pista). Ara tothom dira: una camera de fotos! Doncs no, i tp es una PSP ni res per l'estil. L'objecte que tot japones porta sempre a sobre, o com a minim aixo indica la meva experiencia, es una tovallola. I es que ja ho teoritzava el gran Douglas Adams al seu llibre, una tovallola es l'objecte mes util per un autoestopista (i potser tb per la resta dels mortals). Es curios pero es cert, van amb la tovallola (petita) a tot arreu, i el mes curios es que en algun moment he pensat: collons jo tb la necessitaria ara!
Els usos que he vist fins el moment son: assecar-se la suor, assecar-se les mans despres de rentar-se-les quan van al wc, posar-se-la al cap quan plou.
Tb afegir que un ritual, crec que shintoista, consisteix en mullar-se les mans amb aigua que raja d'una font utilitzant una especie de caçons disposats amb aquest proposit. Aquest moment va ser estelar. Dotzenes de japonesos treient les tovalloletes alhora... i que consti que no faig burla pr va ser molt curios. A partir d'ara considerare la possibilitat de dur una tovalloleta sp amb mi, tot i que a Catalunya pot provocar hilaritat... jo se que si algun dia venen els vogons em sera de gran ajuda (comentari dedicat al Guille que tot i que no dona senyals de vida jo se que existeix).

dimarts, d’octubre 11, 2005

Curiositat amb imatge!



Com que ja he rebut fortes critiques per no posar fotos, penjare les primeres relacionades amb el tema de les curiositats... no es una cosa exclusiva del meu despatx, esta a tots i cascun dels despatxos i laboratoris (nose si nomes als d'estudiants no arribo a coneixer tant la facultat). Es tracta d'una taula, cada fitxa es una persona del despatx i a cada columna posa "indoor", "seminar", "lecture", "meal", "library", "outdoor", "Go home"

Curiositats

Com que la gent (PAU!) es queixa que ahir no vaig escriure doncs avui escric dos cops... Aki va una llista amb curiositats que he anat recopilant des de la meva arribada (hi ha d'altres que ara no recordo)

-Estalvi energetic: ben be no se el motiu pr be podria ser akest, la questio es que per norma general els cotxes quan s'aturen a un semafor treuen les curtes i deixen nomes les de posicio (si les apaguessin del tot suposo que hi hauria accidents :p). A mes els autobusos apaguen el motor als semafors (tot i ke jo no se si aixo contamina menys o ke...)

- Els transports (publics o privats) es paguen per trajecte recorregut, res de bitllet senzil. T-10, Bonoexpress o 50-30. Metro, tren i autobus es paguen per trajecte que fas, ja fare una foto al bus pq veieu el sitema tan curios que tenen. Al metro (tren =) has de decidir on vols baixar i pagues pel trajecte. No hi ha portes per entrar, pr si per sortir aixi ke markes el tiket a la entrada, i a la sortida si tas passat de recorregut no sobren les portes... al bus entes per la porta de darrera i agafes un paperet amb un numero, a sobre el conductor hi ha un marcador ke diu cada numero kuant ha de pagar si baixes en akell moment i va pujant, a la sortida poses els diners a un contador mentre ensenyes el numero al conductor...

- No se els cotxes, pero les bicis no les pots deixar a qualsevol lloc, aqui a la universitat si pr a la ciutat no i si veus un parquing de bicis, desconfia! pq has de pagar. Parquimetres per bicis, no li digueu al senyor Clos si us plau... Ah! i com que una bici pesa menys que un cotxe si no pagues, se la enduen :p

- Ahir al metro veig un senyal que hi havia un mobil tatxat i posava "Sou prop dels seients de cortesia, desconnecteu els mobils" Cony! doble curiositat 1) Els mobils funcionen al metro, em van dir que es pq la gent ha de treballar encara que sestigui desplaçant. 2) L'has de desconnectar prop dels seients per iaius, embarassades i malalts xD

- Molt sovint al costat del nom dels plats posa el contingut caloric, i no nomes a la universitat sino a restaurants normals. Al costat dels plats d'arros et diu tb quants grams d'arros hi ha (grans no! grams!)

- Quan vas al super i compres un tetrabrick de suc, de 1l o de 0'5l, a la bossa et posen una palleta, i es que molts japonesos van amb el brick bebent directament amb la palleta :p

I per ultim vull fer una rectificacio publlica i dir que no es que no diguin la L simplement es que no distingeixen entre L i R, per ells es la mateixa lletra i depen qui i depen quan pot dir una o altre, tot depen de... l'atzar pr mes aviat els que he conegut s'inclinan per dir tot R, tot i que de vegades diuen alguna L.

Dia de l'esport

Ahir dilluns, aqui al Japo, era el dia nacional de l'esport o algo aixi, resultat: teniem festa. I com ja vaig dir, vam anar d'esxcursio a Tokyo. Segons em van dir era Welcom party 2. El dia va ser una mica remullat pq la veritat es que no va parar de ploure, la major part del temps era aquella merda de pluja que ni pot caure recta de tan petita que es, xiri miri, o com se li vulgui dir (a casa meva calabobos). La questio es que vam arribar a la estacio de Tsudanuma (que es l'estacio del lloc on visc) i ja em va semblar gegantina. L'estacio de Sants al seu costat es petita... i aixo que nomes es una ciutat petita... I aleshores vam anar direccio Akihabara. I aquella estacio es descomunal... be segons em van dir molts cops ells mateixos no saben per on han d'anar i han d'anar preguntant a la gent. De fet, hi ha uns senyors que passejen amb un llibre de la xarxa de trens per si tens dubtes (suposo que nomes a les estacions mes importants). Akihabara es el barri tecnologic i, no es conya, una de les sortides de l'estacio d'Akihabara posa: "Akihabara electronic city" i alla nomes sortir veus un munt de llumetes i pantalles gegants amb lletres que passen dient jo que se que i altaveus que parlen. I tot de botigues d'electronica i electrodomestics i algunes no es que fossin pas petites. N'hi havia algunes del tamany del Corte Ingles pr exclusivament de tecnologia i no em refereixo a una botiga nomes d'aquest tamany, sino mes duna. I aqui va començar la recerca de la camera. Pero com sol passar el millor preu el vaig trobar a una botiga petita...
Despres de comprar la camera vam tornar a agafar el tren (en un altre Post parlare dels trens) i vam anar a Asakusa que segons em van dir tb li diuen "old Tokyo" i es que es nota un cert canvi respecte al barri de Akihabara... Aki les casetes son baixetes i mes tradicionals (tot i que al Japo no hi ha gaires coses antigues i hem d'agrair a la 2a guerra mundial aquest fet...). Quan vam arribar vam anar a un restaurant de menjar tipic de Tokyo, segons em van dir al sud del Japo no es tipic. Al restaurant hi havia una tarima (a la qual pujaves sense sabates), i havies de seure a terra sobre uns coixins. A la taula hi havia una gran planxa per cuinar al centre i quan demanaves el menjar t'ho portaven en uns bols i havies de fer-ho alla a la planxa del mig. I anaves menjant directament de la planxa amb un estri força curios. Vam menjar 4 plats dels quals nomes puc dir el nom del ultim i pq ja el coneixia "Yakisoba" que per cert no es com el que havia menjat a Barcelona... i com que quan el van portar ningu es va queixar dedueixo que es pq a Barcelona no el fan be :p
Despres vam anar a passejar per un mercat tipic a la entrada del qual hi ha un fanalet d'aquest tipics japonesos pero gegant i un "Deu" a cada costat. si segueixes el mercat (tb molt gros) acabes arriban al temple de "Sensoji" que es molt xulo. Vaig seguir els rituals que fan pq els hi feia gracia que ho fes, aixi que em vai tirar fum d'encens a la cara, em vai rentar les mans amb laigua de la font, vai llençar una moneda a una especie de caixa gegant i vaig demanar un desig i despres vai treure un paperet amb una "benediccio" que has de lligar alla mateix al temple a unes barretes que hi ha.
Despres vam tornar al tren i vam anar a la "Tokyo Tower" que es com la torre Eiffel pero 13 metres mes alta i de color vermell (be nose com es la Eiffel pq no he anat mai a Paris pr crec que no es vermella, Mendu confirma-ho). Vam pujar a l'Observatori i vam fer un cafe mentre veiem com es feia fosc (va ser xulo). Despres d'aixo tornada cap a Tsudanuma, parant a l'estacio "Tokyo" per fer un transbord. Pq us feu una idea aquella estacio es... buff es que nose no puc comparar vam caminar i caminar amb un munt de nivells diferents. Deu ser del tamany d'un aeroport o un megacentre comercial. I a Tsudanuma, sopar a un restaurant de sushi, on vaig tastar sushis de tota mena del que m'enrecordo: vieira, lluç, tonyina, calamar, ous de salmo, salmo, gamba, un parell mes que no m'enrecordo i un altre del qual no vai saber la traduccio... i res aqui va acabar el dia i cap a la facultat a mirar internet i a dormir.
P.D. No tinc fotos pq la camera quan la vai comprar venia amb la bateria descarregadaa. Una noia en va fer per passarme-les aixi que quan me les passi penjare alguna.
Apa salut!

divendres, d’octubre 07, 2005

Desmitificant Japo

Una de les primeres coses de les que em vai adonar es que els japonesos no parlen amb la "L", que tipicament es el que pensem tots pq aixi es com ens un ensenyen a la tele (qualsevol cosa que surti a la tele es un dogma). I com em vaig adonar? facil, sentia que deien les "R". Pero la cosa continua pq... tot duna em diuen "blablabla crab (escric la pronunciacio)" i jo "comol" aix "sorry", "crab" i aixi 3 o 4 cops fins que em vaig adonar que em deien CLUB (com club de futbol) i es que el que no diuen son les "L"!!!!! increible! com s'ha arribat a pervertir tant la cosa que ens expliquen just el contrari (be despres de 8 anys de govern del PP hauria d'estar acostumat, pr...) i d'altrabanda es normal pq al seu alfabet tenen "ra", "ri", "ru", "re" i "ro" pero no tenen cap silaba amb la "L" aixi que es un fonema inexistent per ells, i per ells no hi ha distincio entre "R" i "L"... He d'aclarir que no sempre diuen R quan toca dir L, pr d'altrabanda es normal si per ells no existeix, sino proveu de dir la R francesa...
Segon mite a enfonsar, els japonesos no van tots pel carrer amb PSP i/o mega-tecnologia, i tp van amb cameres fotografiques (suposo que es pq aqui no son turistes). La gent es com a tot arreu. Be tot s'ha de dir, encara no he anat a Tokyo (ara visc a una especie de ciutat dormitori de l'extrarradi de Tokyo) aixi que potser quan hi vagi he de rectificar i dir que si, que tots van amb PSP pel carrer.
I el tercer mite que volia atacar, es el fet de que son molt treballadors. El que pasa aqui, es que son compromesos amb la feina i cadascu fa la seva feina i s'esforça per fer-la perfecta. I suposo que en conjunt treballen mes que nosaltres. Si fas la teva feina i la fas be no estaras connectat al messenger ni navegaras a internet ni estaras 2 hores fent un cafe a la maquina. El fet es que aquests dies jo soc el primer en arribar (9-10 del mati) i l'ultim a marxar (12-2 de la matinada) i es que aqui arriben força tard al mati i marxen a la nit (vora les 9 o les 10). Aleshores com es menja que si jo soc un dropo treballi mes que ells? Facil, tinc menys temps del que necessito per fer la feina q he de fer.... (tambe s'ha de dir que jo em distrec una mica mes :p )
Nomes afegir una nota pel meu amic Gerard. Ho sento, he parlat de l'MSX amb uns quants japonesos i ningu sap que es. Els hi he ensenyat una web japonesa i els hi he mostrat que estava fabricat al Japo pero ells no paren de dirme "FAMICOM, FAMICOM" aixi que em sembla que aqui van ser mes de consola... (quart mite pr aquest es dels que m'ha afectat emocionalment...) Aixo si m'han dit que segur que a Akihabara trobare coses per l'MSX pq alla hi ha de tot en tecnologia i comics i qualsevol cosa que crei aficio. De fet el que nosaltres diriem friki (de la tecnologia, dels comics....) aqui diuen A-boy, d'Akihabara boy.
Ah! i m'oblidava, el tema de l'alçada... si, soc mes alt que ells, i en general la gent gran (gran d'edat, ernest t'he fotut la broma enlaire, es l'esperit) es molt baixeta i les noies ho son tb molt, algunes moltissim. Pero els nois joves tb son tan baixets, alguns si pero en general estan entre el 1'70 1'80.
I aqui deixo els mites desmitificats que com a bon desmitificador he desmitificat, si en trobo mes ampliare l'informacio.

dijous, d’octubre 06, 2005

Inmersió cultural

Avui he fet dos avenços importants per introduir-me en la cultura japonesa. Un es l'idioma. Avui el meu jefe d'aqui m'ha dit que demanes jo sol el dinar, si d'acord m'ha xivat el nom pero be... com a minim la cambrera m'ha entes. Despres quan hem tornat he dit la meva primera frase en japones! ueee!! a mes aquesta no me l'ha xivat ningu!!! exactament he dit "Kôhi o nomimasu ka" que vols dir "vol(s) cafe?". Que? que no us sembla llarga? be potser no, pr es una frase.
El segon avenç ha estat al tornar del sopar, m'han preguntat si sabia el que era l'origami, els hi he dit que si que m'agradava força i no res, ens hem assegut tots 4 a fer ninotets de paper (durant quasi 2 hores). Fent recompte, m'han fet una grua (grulla en castella, si si l'ocellot) que es veu que es un dels origami mes antics i el mes tipic, un barret samurai, una granota, una caixa i una nina japonesa Jo en el primer intent he fracasat pq els hi he fet una "pajarita" (aquesta si que no se com es en catala :( que algu m'ho digui als comments si ho sap) m'han mirat i m'han dir "què es aixó?" m'he quedat sense paraules... dp els he despistat amb un avio i un vaixell, el vaixell no el coneixien pq diu que he fet una serie de plecs que al origami japones no es fan mai, guaita! els he parlat de les meves grans creacions: la rosa i la puça! pero no les he fet pq son llargues de fer.
Afegir que, com a contrapunt, jo els he explicat com se fa el pa amb tomaquet tot i que em sembla que no ho han entes gaire be... un noi ha dit que ho provaria de fer, quina por!
En referencia als comentaris que em fa la gent, posare fotos, paciencia, pq m'he de comprar la camera i no, una de cartro no val pq despres les fotos no les puc posar a lordinador pel lector de cd's :P (xinxa!) i tb us aviso, us empenedireu pq quan tingui camera menjareu fotos i fotos.

Round 2

Hola a tots!
Les impressions del primer mail queden confirmades i fins i tot afegeixo que de vegades et sents malament pq penses juer jo tot aixo no mo mereixo!
Be, ahir em van fer una festa de benvinguda que em sembla que era al mes pur estil japones. Aqui al departament a una aula de seminaris em van fer entrar i a la pissarra blanca posava "Welcome Toni" i hi havia un snoopy i un doraemon dibuixats amb tot luxe de detall i colorins i tot. Havien comprat unes safates de sushi, pr hi havia molts que jo no coneixia a part dels tipics, i tb havien comprat mes coses amb pollastre i dolços i birres i refrescos raros...
Pero ojuuuuuuuuuu! que encara no es podia començar! tot babejant, van ferme un discurset de benvinguda i jo els hi vai tornar un discurset, i no tan sols aixo sino que es van aixecar un per un van escriure el nom a la pissarra i van dir que feien dins la fisica i quins eren els seus hobbys (jo vai haver de fer el mateix)
Dp vam poder menjar, tot molt bo, despres un noi va tenir una idea: va fer 3 columnes angles japones i castella (jo vai afegir el catala) i ell posava una paraula en angles i japones i jo l'havia de traduir i ells la repetien en veu alta, la primera: Tinc gana i despres: Delicios.... I en acabar doncs van començar l'interrogatori. Potser son reservats amb les seves coses pero son molt marujos, i si, les noies lo primer ke em van preguntar es si tenia novia, quant temps portavem, si lenyorava, si ens voliem casar... Els 2 jefes van marxar i es van kedar els alumnes (el grup de teorica son 2 profes i 7 o 8 alumnes) i aleshores van començar a apareixer ampolles dalcohol del fort, que no vai tastar pq com ke no entenia letiketa no fos kem volguessin emborratxar! Total que vai acabar amb una noia a cada costat interrogantme fins ke va acabar la festa i cap a treballar (no importa ke fossin les 10:30 de la nit i alguns nessin borratxos...)
Avui he anat a un concert de Jazz (15:00h bona hora per fer un concert) aqui a la universitat... i be al concert he descobert tres paraules Hiroshi=Mariano i Ishikawa=Pere Yu=Pascual. M'explico. Eren un quintet+cantant. Piano, contrabaix, bateria, guitarra i Saxo. Pos el guitarra era clavat al Mariano de Aki no hay quien viva, el pare del porter pr amb ulls orientals, pero es ke el mestre Yu Ishikawa era clavat al Pere Pascual (pels de fisica) juer es ke clavat clavat amb el mateix somriure.... m'espantat i tot. Tb he descobert un fet, els japonesos son molt tecnics pr no es deixen endur, excepte el mariano i el pascual (es nota l'influencia mediterrania) tots eren mes rigids ke la cara de la sara montiel. eren bons pero semblava ke estiguessin jugant una partida de poker... tot aixo compensat per la cantant ke sobreactuava.
Be us deixo amb el segon rollo des del Japo i es que diuen a les noticies que llegim poc i m'he proposat solucionar-ho :p
Fins aviat!! Konbanwa!!!

dilluns, d’octubre 03, 2005

First contact

Hola a tots! o com dirien aki konichiwa a tots!
Us escric amb casi 2 dies de retard pq no he pogut fero abans i sino ja veureu. Tot comença a Londres i es que despres d'haver vist 5 o 6 aeroports puc assegurar que Heathrow es el mes caotic que he vist mai (per darrera del d'Atenes i aixo es molt dir). S'ha de dir que ha Londres vaig haver de passar 3 controls de seguretat, l'ultim va ser tan estupid com que una noia hem va preguntar portes algun objecte prohibit per blablabla euristica de la unio europea? ganivets bombes etc? i jo vai dir no i es ke si els tingues t'ho hauria de dir? a mes ja he passat 2 controls, si els hagues enganyat a ells ke tenien rajos X creus ke t'ho dire a tu ke no tens res?.
L'avio va sortir amb 2 hores de retard tot i que nosaltres vam pujar a l'hora i es que tenien problemes (la 1 hora) i dp hi havia caravana d'avions... el pitjor es que en arribar a Tokio (aixo es gent eficient i es ke tenen persones per fer de tot, fins i tot ordenar les cues) les meves maletes no havien arribat amb mi i es ke els d'Iberia (qui si no) havien portat la meva maleta a Londres amb 2 o 3 hores de retard!
Total ke no he tingut la maleta fins fa poc... i alla dins tenia l'adaptador als endolls daki i es ke tenia el portatil sense bateria gracies a les continues apagades de l'edifici nou de fisica... merci senyor arquitecte o senyor dega!
La resta esta be, els japonesos son superservicials, molt simpatic i atents, parlen molt poc angles pero sesforcen per comunicarse, dema faran una festa en el meu honor i dilluns vinent farem una excursio a tokio. El Kiyoshi em va portar a fer turisme el mateix dia just baixar de l'avio a un poble ke estan reconstruint de lany 1800 i escaig i era wapissim, llastima no tenir camera (ke ja man dit kem portaran a ocmprar una a tokio), hi havia una casa dun petit samurai (petit de poc poderos a mes de lo de baixet). Akest mati ha vingut un senyor ke no conec de res ma dit el seu nom ke soc incapaç de reproduir i ma regalat una ampolla de sake.
He vist un centre comercial japones, i es com els ke surten al xinxan amb un munt de noies donant mostres de menjar i amb musiketa rollo comica (com a minim a mi em fa molta gracia).
El menjar es prou bo, pr atipa un collo pq menjen molt d'arros bullit amb tot. I be la universitat esta be tenim aire acondicionat un despatx ke es com laula 505 o mes gran per 4 persones (pels de fisica) , una aiguera amb aigua corrent i una depuradora per poder beure laigua i una nevera dins el despatx!! i el detall curios es ke tenen un sac de dormir i una estoreta i de vegades es keden a dormir aki al despatx!!
Res no us foto mes el rollo ke sino us cagareu en tot si no ho esteu fent ara... ja us continuare explicant ke tal va tot pr un bon resum del primer contacte es ke els japonesos son molt servicials.